diumenge, 3 d’abril de 2011

Sant Medir

És curiós. Els dies que en començar a córrer penso: "avui no aniré gaire lluny" són els que m'hi estic més estona. Contradiccions humanes.

Avui volia pujar a Sant Medir, per agafar fons, i perquè trobo que és un camí entretingut, amb tanta pujada i baixada. He sortit tard, a quarts d'11, i al Rotary ja he pensat que no era d'aquells dies que córrer és fàcil, com un joc. Però m'ho he pres amb calma, i m'he distret mirant els nens de la Marxa Infantil, que feien molta gràcia.

El camí fins a Can Borrell és un plaer, amb totes les flors que han sortit en poc temps: conillets, corretjoles, borratja i altres flors blanques i grogues que no sé quines són. Olors i sons de tot tipus.

Fins a Can Borrell hi ha 4 km. M'ha semblat que no podia gaire més, però he pensat que una miqueta més no passaria res. I així he anat fent, perquè a partir d'allà comença la part més dura, però també la més entretinguda. A partir de la cruilla cap al Forn ibèric, comencen els 5 trams de pujades amb els 5 rierols a la part baixa. Hi havia molta aigua, així que m'he hagut de parar en cadascun per passar amb compte per les pedres. Ha anat bé, perquè m'ha servit per agafar aire abans de començar cada tram.

Els cinc trams de pujades s'acaben a l'esplanada de Can Gener. D'allà a Sant Medir hi ha poc més de 500 m. Això sí, 500 m. intensos, amb tres trams de pujada --sobretot el darrer-- bastant forts. Però ja hi era, i era una llàstima no poder dir que havia arribat a Sant Medir. Em donava la sensació de no haver fet res. Així que he agafat aire, i cap amunt.

Millor del que pensava. A més, a dalt hi ha el premi de la font, que et permet recuperar-te, i la satisfacció d'haver arribat, que també fa molt. I sobretot, el saber que la tornada és gairebé tota de baixada. 6.5 km fins dalt, 36 minuts, he estat contenta. He anat fent amb calma, però a ritme constant, i he fet un bon temps, per a mi, sobretot tenint en compte la quantitat de pujades que hi ha.

La baixada, un plaer. A poc a poc, mirant la gent, els arbres i les plantes. A Can Borrell pensar que encara em quedaven 4 km m'ha desanimat una mica, però el cos s'acostuma, i al final corres una mica d'esma. M'he anat posant fites -el pi del xandri, la rotonda del Rotary, els cines, i ja he arribat.

13 km. 1.10 h. Preparada per fer la cursa dels bombers diumenge vinent.




,

1 comentari:

  1. Ets una campiona :-) A veure quan em puc escapar i vinc a córrer amb tu per aquest camí a Sant Medir ....

    ResponElimina