Aquest matí he participat a la Cursa dels Bombers, la meva primera cursa. L'he feta, he arribat al final en condicions bastant dignes, en un temps que entra dins el que podia esperar, perquè és el meu temps habitual.
A més, he descobert que les noves tecnologies i els xips tenen moltes coses bones, entre elles que et rebaixin un segon el temps que pensaves que havies fet en la teva primera cursa. No és gaire, ho sé, però així el temps queda arrodonit.
Dit això, he de reconèixer, de tota manera, que rebre un sms felicitant-me per haver fet la cursa en un temps de1:00:25 ha provocat en mi una reacció que no m'esperava, però que havia anat covant al llarg de la carrera. I per sort l'sms no et deia la posició, perquè si m'hagués dit que havia quedat la 13784 de 17706 hauria empitjorat la meva frustració (millor la 889 de 1655, la meva categoria). I és que no hi ha com fer una activitat nova, que no havies fet abans, per descobrir que no ets ben bé com pensaves que eres. Que t'enganyaves quan deies que no volies fer cap marca, que l'important era participar.
Sí, volia quedar millor. Volia fer un temps molt per sota, en algun racó tenia l'esperança que el meu cos, enfrontat amb molta altra gent que corria, treuria forces d'algun lloc i aniria molt més ràpid del que va habitualment. Evidentment arribar la primera no --i això que la idea de creuar la línia de meta en primer lloc és engrescadora-- però sí millorar el meu propi temps, el que faig quan corro sola.
Malgrat aquestes petites febleses, m'ha agradat molt fer la cursa. M'ha agradat molt l'ambient, electritzant, tant gent de groc amb un objectiu comú --córrer i passar-s'ho bé--, el públic als carrers, que animava, tant si et coneixien com si no, el so dels tambors que acompanyava. Vull tornar-hi. Vull fer-ne d'altres, aprofitant el que he après en aquesta.
Agraeixo molt a l'amiga que anava amb mi que hagi adaptat el seu ritme al meu i que m'hagi anat animant tota l'estona. Anar a un ritme que no és el teu, tant si és més ràpid o més lent, és difícil i et canses més.Jo no sé si ho hauria fet, veient el meu desig subconscient d'arribar la primera, com hem vist ara a la tele que arribava el primer :-).
Gràfica Cursa Bombers 2011
Margarita, vigila que això enganxa!!!! jo sé d'un que va començar així, després va passar dels duathlons als triathlons, a escriure un blog, curses de muntanya de nit, i a aquest pas acabarà fent la Marathon des Sables pel desert..quién avisa no es traidor!
ResponEliminaElena