diumenge, 4 de febrer de 2018

10km Mitja de Granollers



Ara que torno a córrer de forma regular, i no em fa mal res,  em vaig deixar convèncer per tornar a fer una cursa de 10km. Feia poc més de dos anys que no en feia, des de la Sant Silvestre del 2015. L'Anna Moreno, corredora i gran lectora, companya del club de lectura de l'Espolsada, em va convèncer, amb el seu gran entusiasme, que podria fer-la. 

Jo tenia els meus dubtes, veient el que em costava fer els cinc quilòmetres, però em vaig apuntar igualment. Feia temps que sentia parlar de la Mitja de Granollers i del gran ambient que s'hi respirava, i em feia il·lusió anar-hi. Aquesta era la meva. M'hi vaig inscriure, i per provar si seria capaç aquesta setmana vaig fer dos dies set quilòmetres i vaig quedar prou satisfeta. Tres més semblava factible. 

El dia s'ha aixecat, com ja havien pronosticat, plujós. A les 8 del matí la Núria i jo -sort d'ella, que em fa de suport d'intendència i de moral--  hem sortit cap a Granollers, per arribar a temps d'escalfar i trobar-nos amb l'Anna i els seus companys abans de la meva cursa. Ella corria la Mitja i sortia una hora més tard. 



Molt ambient al voltant del Pavelló d'Esports, corredors i voluntaris, molts voluntaris, perquè l'organització d'una Mitja requereix un gran desplegament de gent. Ens hem fet les fotos de rigor, i jo ja he anat a escalfar, perquè no em passés com a la Santi Centelles.

A 2/4 de 10 en punt han donat la sortida. El recorregut de 10 era gairebé tot urbà, un carrer amunt fins a Llerona i després carrer avall, tot recte. Em feia una mica de por que se'm fes pesat, tan recte, i per això he decidit posar-me música. 

Hem sortit sota un lleuger plugim, que ens ha acompanyat gairebé tot el recorregut. Els cinc quilòmetres inicials eren un fals pla, i jo anava molt conscienciada de sortir lenta. He aconseguit fer el primer quilòmetre en més de 6 minuts, i a partir d'aquí he anat fent. Anava bé, al meu ritme lent, distraient-me mirant els edificis del camí, escoltant música, que per un cop no m'ha fet nosa.

Al quilòmetre 2,5 ja començava a cansar-me, de tant fals pla. Just arribàvem a la rotonda que entra a Les Franqueses, a partir d'aquí el camí era conegut, el que agafem sempre per anar a L'Espolsada. He pensat que quan arribés al quilòmetre 3 començaria la meva nova modalitat de carrera, caminar 100m a cada canvi de quilòmetre. A més, un cop passat el terreny conegut he aprofitat que passàvem per un passeig engalanat amb bandes grogues per parar-me a fer una foto de la ciutat que s'havia vestit de groc per reivindicar els presos polítics davant tots el qui passàvem. 



De seguida he arribat al quilòmetre 5, on s'acabava la pujada i començava el camí de tornada. Allà m'he trobat la Bet, fent de voluntària, m'ha fet il·lusió veure algú conegut. He aprofitat per parar-me a parlar amb ella, i uns metres després, on donaven l'aigua, he caminat una mica més per poder beure tranquil·la. 

Caminar 100, córrer fins al 800, on hi havia el rètol dels quilòmetres de la Mitja, i llavors 100 metres més i un altre cop caminar 100. D'aquesta manera els quilòmetres que quedaven m'han passat força ràpid, tot i que a partir del 7 m'ha costat força. 

El darrer quilòmetre, per Granollers, tot i l'ambient i l'animació, ha estat dur. La Núria m'esperava quan faltaven uns 300 metres. Com que m'ha fet la foto final allà he estat temptada d'acabar caminant, perquè com passa sempre, els arcs d'arribada es veien lluny, lluny. Però ella m'ha animat corrent a l'altra banda de les tanques i entre això i la vergonya d'entrar caminant he fet un esforç i he arribat bé. 

Segons el meu rellotge, 1:06:40. Segons el temps oficial, 1:07:34. Sigui com sigui, estic contenta d'haver pogut fer-la, i haver acabat en bones condicions. A partir d'aquí, aniré entrenant-me per acostumar-me a fer 7-8 quilòmetres, i així poder fer la propera cursa de 10 en un temps millor. 


divendres, 12 de gener de 2018

Dies de festa

Tinc la sort de poder gaudir d'uns dies de festa a l'any, a banda de les vacances. M'agrada agafar-los sense cap raó aparent, només pel plaer de fer festa, és un dia de regal. 

Avui era un d'aquests dies, i semblava que l'hagués encarregat; net, fred, brillant. Tenia planejat sortir a córrer, voltant per la muntanya amb el mòbil nou, per veure si feia les fotos millor que l'anterior. Us en deixo una mostra, no sé si són millors, però realment són maques. 

He enfilat el camí cap a Sant Medir, 12 km entre anar i tornar, amb tota la calma del món, parant-me a fer fotos, caminant de tant en tant. Amb tot, estic contenta, tenint en compte que fa temps que corro poc més de 5km. Això només em passa a la muntanya, un cop hi sóc no marxaria, aniria fent sense parar, això sí, amb calma. 







diumenge, 7 de gener de 2018

El ritme regular del pas dels dies



Penso que deu ser alguna cosa atàvica el que fa que ens atreguin les sortides i postes de sol. Potser és la seva regularitat, igual que el canvi de les estacions. Passi el que passi al món, a les nostres vides, la terra i el sol segueixen el seu periple, immutables. És la nostra certesa. O potser simplement és la bellesa dels colors del cel, el que ens atreu. 

Sigui el que sigui, la sortida i posta de sol em porta sovint a rebre-les des dels punts elevats de Sant Cugat, quan surto a córrer. El mirador del Turó de Can Mates és un punt excepcional, i allà és normal trobar-hi gent, tant al matí com al capvespre. Segons el moment, les escultures de les lletres de Can Mates emmarquen una o altra muntanya de les que es veuen des d'allà dalt. Avui li ha tocat a Montserrat. 

dimarts, 2 de gener de 2018

Lectures 2017


Fa temps que no faig propòsits. Decideixo que és el moment de fer alguna cosa. Sovint coincideix amb el principi d'any, la tornada de vacances, els dilluns o els dies 1. Començaments. Sempre cal aquest impuls inicial. 


He decidit reprendre el blog, ara que torno a córrer regularment, i faig curses -curtes, però curses, al cap i a la fi--. De moment, però, l'aprofitaré pel que és la meva altra afició, la lectura, i llistaré els llibres llegits el 2017, molts menys que altres anys, pels fets del darrer trimestre, que ens han tingut amb el cap a quarts de quinze, i ens han fet canviar els llibres per les xarxes socials. 

  1. Hanya Yanagihara. Tan poca vida (club)
  2. Roald Dahl. Algú com tu
  3. David Vann. Acuario
  4. Maya Angelou. Yo sé porqué canta el pájaro enjaulado (club)
  5. John Williams. Butcher's Crossing
  6. Elena Fortun. Celia en la revolución
  7. Sylvia Townsend Warner. Lolly Willowes
  8. Kent Haruf. Nosaltres en la nit (club)
  9. Siri Husvedt. Allò que vaig estimar
  10. Dolores Redondo. Legado en los huesos
  11. Ngûgî wa Thiong'o. Somnis en temps de guerra (club)
  12. Laurie Colwin. Felicidad familiar
  13. Maggie O'Farrell. Aquest deu ser el lloc
  14. Dolores Redondo. Ofrena a la tempesta
  15. Claudia Piñero. Una suerte pequeña
  16. Chimamanda Ngozi Adiche. Americanah
  17. Tina Vallès. La memòria de l'arbre
  18. Angelika Shcrobsdorff. Tu no ets una mare com les altres
  19. Arnaldur Indridason. Hivern àrtic
  20. Rosa Ribas. Azul marino
  21. Denise Desautels. Felicitat imposada (club)
  22. Sorj Chalandon. Professió del pare
  23. Carme Torras. Enxarxats
  24. Catherine Poulain. Allí, donde se acaba el mundo (club)
  25. Kristina Sandberg. La vida a qualsevol preu
  26. Michael Ende. Momo
  27. Gloria Fuertes. Geografia humana y otros poemas (club)
  28. Alice Munro. La vista desde Castle Rock
  29. Anne Tyler. Vinegar girl
  30. Julian Barnes. El sentit d'un final
  31. Elizabeth Strout. Anything is possible
  32. Karl Ove Knausgard. L'illa de la infantesa
  33. Claire Keegan. Tres llums
  34. Joan Carreras. La dona del Cadillac
  35. Cartes des de l'illa d'Skye
  36. Gabriel García Márquez. Cien años de soledad
  37. Edith Wharton. Los niños
  38. Per Petterson. Sortir a robar cavalls
  39. Mohsin Hamid. Sortida a Occident
  40. Elisabet Riera. Llum
  41. Kent Haruf. Plainsong
  42. Geir Gulliksen. Historia de un matrimonio (club)
  43. Nickolas Butler. Al cor dels homes
  44. Vivian Gornick. Vincles ferotges (club)
  45. Colson Whitehead. The underground railroad (club)
  46. Margaret Atwood. The handmaid's tale

diumenge, 24 de gener de 2016

Cursa popular Santi Centelles

Amb l'any nou recupero els bons costums i reprenc les cròniques de les curses. Les dues darreres de l'any passat, a Sant Cugat, la del DIR i la Sant Silvestre, no en vaig fer. Per manca d'inspiració, em sembla.

Avui inauguràvem la temporada de curses, la Núria i jo; tenim bons propòsits (jo, ella de moment em segueix, mentre no l'apunti a fer bestieses). A més, la inauguràvem a la seva ciutat, amb el quart de la Mitja de Terrassa, la Santi Centelles. La corríem per segon cop, ja sabíem com era, què en podíem esperar.

El dia s'ha aixecat amb una temperatura suau, però amb una humitat altíssima; el terra moll i una mena de boirina feien pensar que costaria córrer. Amb tot, quan a 1/4 de 9 hem sortit de casa per anar a buscar les samarretes i els dorsals se'ns ha començat a contagiar una mica l'ambient de cursa, veient els voluntaris acabant d'organitzar-ho tot, els corredors matiners --la Mitja no començava fins les 10 i la nostra a 1/4 d'11-- esmorzant als bars del voltant de l'avinguda 22 de juliol. 

Hem tornat a casa a esmorzar i fer temps i una mica abans de les 10 hem baixat, per veure la sortida de la Mitja, que sempre és emocionant. Timbalers, trabucaires i els castellers de Terrassa, que han fet dos pilars. Ambient de cursa. Els corredors de la Mitja, amb aspecte professional, amb pantalons curts i samarretes sense mànigues, escalfant, concentrats. Els del quart de mitja, abrigats, amb aire de festa. Tots amb ganes de passar-s'ho bé i gaudir de la cursa.


 A les 10 en punt han donat la sortida als professionals del córrer. Llavors hem fet una mica d'escalfament, per no començar en fred, i a un quart hem començat a córrer. Molt lentes, al començament, perquè hi havia molta gent. Joves, grans, pares amb nens i nenes força petits, 6, 7 o 8 anys, que corrien amunt i avall com si res. 

De seguida ens hem separat, amb la Núria, per anar cadascuna al seu ritme. Com que començàvem en el tram que fem juntes cada setmana, ens era molt familiar. A la rotonda al cap damunt de la biblioteca hi havia els timbalers, que feien venir ganes de saltar i córrer més. Baixada fins la Rambla i tornar a pujar l'avinguda 22 de juliol. Anava sentint els pares i mares donant consells als fills, animant-los. Feia gràcia, veure tants nens córrer.

Baixar fins la biblioteca i tornar a pujar. Ja eren gairebé 3 quilòmetres, això ja estava fet. Jo volia córrer més ràpid, però tenia una molèstia a l'isquiotibial des del començament que m'ha fet prendre-m'ho amb calma. Sé que si vaig més ràpid, em fa més mal (és una excusa perfecta per no córrer ràpid). 

Hem passat la Facultat d'Òptica i ja hem creuat per sota el pont, en lloc de seguir pujant fins al CUV. Al final del carrer, gir per tornar cap a la meta, menys de mig quilòmetre. Un lleguera pujada, que he fet a poc a poc, i després, baixar amb una mica d'esprint, per arribar ben abans dels 30 minuts. 28'. Contenta del meu temps i de les bones sensacions.

He esperat la Núria, per poder fer-li la foto finish. De seguida ha arribat, poc més de dos minuts més tard.



31 minuts, ella. Tenint en compte que acaba de començar a córrer després de temps de no fer-ho, i que encara no corria aquesta distància, estava molt contenta. Més val que m'espavili, que d'aquí poc no podré seguir-la

Contentes i satisfetes del temps, les sensacions i la cursa, hem recollit les begudes, ens hem fet la foto de rigor, i per acabar bé, hem rebut els primers de la Mitja, que han trigat només una hora i tres minuts, un rècord en aquesta cursa.

La propera, el 7 de febrer, a Olot, amb l'Àgata.  

 

dissabte, 16 de gener de 2016

Córrer en calma: Els primers ametllers en flor


Cada any em sorprenen. Cada any penso que s'avancen, però potser no. Potser ja és l'època, i me'ls trobo així, com un regal de la muntanya. Ametllers florits, amb les seves flors blanques i rosades, que parlen de matins freds i nets, com el d'avui. Matins d'aquells que no pots fer altra cosa que sortir a trotar per la muntanya, a omplir-te els ulls de llum i els pulmons de l'aire fred i sec que ens porta, per fi, l'hivern.

diumenge, 3 de gener de 2016

Córrer en calma: Camí dels Alous



El camí dels Alous, que segueix un torrent entre Sant Cugat i Rubí, va ser condicionat fa uns anys, però no l'havia sabut trobar mai, quan el buscava en bici. Avui, que he sortit a córrer sense cap destinació en concret, l'he trobat. Un espai ben especial, que ha fet que els gairebé 12 quilòmetres s'allarguessin molt, perquè he hagut de fer moltes fotos.

https://goo.gl/photos/XbGhvjRkaBKaqMgw7