diumenge, 12 de febrer de 2012

2a cursa: Córrer amb l'Apel·les, a l'Hospitalet


Aquesta nit ha nevat a Sant Cugat. S'ha aixecat un dia net i molt fred, que ha fet que haguéssim d'anar vestits amb capes i capes. Amb la Karibel i la seva família hem arribat al barri de Sant Feliu de l'Hospitalet, on es feia la cursa. Sota la carretera d'Esplugues, una zona oberta i molt ventilada (la temperatura estava al voltant del zero graus), des d'on es veia el mar, allà baix.

L'institut Apel·les Mestres s'havia mobilitzat sencer per organitzar la cursa; era la primera vegada i hi han posat moltes ganes i molta il·lusió. Es tractava d'una cursa tipus cross, amb una part d'asfalt i una de terra, per dins del parc de Can Boixeres. Jo no havia mirat el recorregut, i avui m'he enterat que era una cursa amb un recorregut força exigent, amb poques zones planes, molta pujada i baixada.

No arribàvem als 600 participants. Hem sortit bastant a l'inici, i de seguida he perdut de vista la Karibel, que és molt més ràpida que jo. La cursa començava en baixada, amb el mar al fons i el sol a la cara, un plaer. Després, pujades i baixades, donant voltes i més voltes, creuant-nos amb els que anaven més avançats. Cap al quilòmetre 3 hem entrat al parc; un gust córrer pels caminets del parc, entre els arbres despullats. Després del parc venia la part més dura, un seguit de rampes dures, que han fet que molta gent comencés a caminar.

Fins al quilòmetre 4 anava bé, per sota els 6 minuts, retallant temps. La pujada m'ha agafat per sorpresa, i he perdut força temps; després he intentat recuperar-lo, però m'ha costat. Hem repetit el recorregut, i hi ha hagut un moment que he pensat que anava l'última, em veia corrent sola. Quan m'he girat he vist gent al darrera, però no gaire. No m'ha preocupat especialment, corria sobre els 6 minuts el quilòmetre, que és el meu temps habitual, i fent aquest temps mai he quedat l'última.

La segona volta, per terreny conegut, m'ha agradat; la baixada forta abans del parc, amb el mar al fons, el parc, amb corredors molt espaiats, i les pujades fortes de nou. Ara ja sabia que em quedaven dos quilòmetres, i així, encara que la pujada fos dura, no quedava gaire. A més, el final era en baixada. He fet el darrer tram amb un home que corria al meu ritme; ens hem anat animant mutuament, i hem fet un sprint final enfilant els darrers 200 metres.

A la meta m'esperaven la Karibel, el Ramon i els nens. M'ha fet il·lusió veure'ls allà, dóna gust que et rebin a l'arribada. He fet 01:00:04, un temps prou bo, el millor després de la darrera cursa. Però tenint en compte el recorregut exigent, he estat contenta. La Karibel, que és una llebre, ha fet poc més de 51 minuts, felicitats!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada