2.500 participants davant la biblioteca del Mil·lenari, i aparentment el mateix nombre de familiars, amics i acompanyants, que animaven i donaven un ambient encara més festiu a la sortida de la cursa.
Mentre esperava que comencés anava buscant els amics que sabia que havien d'estar entre els participants, però entre la multitud era impossible veure ningú. De tota manera, com que sabia que correria molt lenta, no em va importar, vaig pensar que ja els trobaria al final.
La cursa començava en lleugera pendent, com la del DIR. M'havia posat bastant al començament, amb la idea d'anar deixant passar fins a quedar a la meva posició. Sempre em fa l'efecte que si surto cap al final em quedaré l'última, i em fa una mica d'angunia. Vaig sortir amb una mica de por, però de seguida vaig tenir bones sensacions, les cames em responien bé i gairebé no notava l'isquio que em fa la guitza.
La gent m'anava passant, i jo anava mirant embadalida el cel, que anava canviant de color, passant per tots els tons de la paleta de l'arc de Sant Martí. Després de fer el primer quilòmetre en 5.35, vaig afluixar, per agafar el meu ritme, que és una mica superior. Pels carrers de Sant Cugat em distreia mirant la gent que animava. Enfilant el camí del monestir em vaig haver de recordar que estava fent una cursa, tan mirar el cel m'anava quedant enrere; però és que el monestir retallant-se contra el cel del vespre era una meravella i s'havia de mirar bé.
Entre el quilòmetre 3 i 4 --baixant Rius i Taulet, enfilant el camí de Can Ganxet-- vaig tenir un moment de desànim, vaig pensar que estava cansada, que potser no valia la pena l'esforç... però vaig anar fent i cap al quilòmetre 5 ja vaig agafar el ritme i anava bé, pujant cap a l'Arxiu Nacional, ja fosquejant. La lluna creixent i algun estel vetllava per nosaltres, mentre enfilàvem els darrers tres quilòmetres, més enllà de l'Arxiu, ja de baixada.
A cada quilòmetre anava mirant el temps. Per sort, no tenia cap expectativa, perquè anava entre 1 i 2 minuts per sobre dels 6 minuts per quilòmetre, després del bon començament. Al carrer Villà, que enganya, perquè sembla pla, però fa pujada, una gran pancarta ens animava per fer els darrers 1.800 metres. Jo crec que aquesta pancarta va ser decisiva per a molts, que vam enfilar el darrer tram de pendent i després la Rambla de Ribera amb el neguit d'arribar bé.
Vorejant el golf, el rètol de 9 quilòmetres. El vaig veure amb un noi que esbufegava al meu costat i ens vam animar mutuament, dient-nos que ja estàvem. Vam accelerar. Vaig mirar el rellotge. 58 minuts. Vaig accelerar, com a molt eren 6 minuts i això no és res, en tota una vida. Em vaig trobar bé i vaig seguir cap a la Rambla del Celler, fresca com una rosa, gaudint del millor final que he fet a cap cursa. Això sí, els tres arcs d'arribada abans de l'arc real semblaven allunyar-se una mica.
Al final, 1:03:10, 6.19 minuts de mitjana. Tres minuts per sobre de les altres curses, però ja em va semblar bé, tenint en compte que darrerament feia el quilòmetre al voltant dels 8 minuts.
Satisfeta i contenta d'haver-la fet, vaig gaudir del recorregut i sobretot de l'ambient i de mirar com vesprejava a la meva ciutat. Una bona manera d'acabar l'any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada