Després de tres setmanes de descans, la setmana passada vaig pensar que provaria a veure com anava. Vaig sortir dijous, ben d'hora. Molt a poc a poc, com si anés trepitjant ous. Em feia una mica de mal, res de l'altre món.
Cap a Mirasol, corrent sota els plàtans, escoltant el so dels meus peus i la respiració, acompasada. Em sentia bé. 10 minuts d'anada i 10 de tornada, a un ritme realment lent, uns quatre quilòmetres, això sí, sense parar en cap moment.
Dissabte vaig tornar-hi. Una mica més lluny i més estona, 15 i 15, també sense parar. Encara millor que el primer cop, perquè només em va fer mal al començament, a la que el múscul es va escalfar va deixar de fer-me mal.
Ahir vaig tornar a sortir, a les 6 del matí, quan el món és només per a mi. No sé perquè, em va molestar tota l'estona, però era un dolor molt suportable. Gairebé 5 quilòmetres, 35 minuts, un ritme molt baix, però ja he descobert que s'intento accelerar el ritme em fa més mal, igual que si faig pujades.
Així que res, a seguir fent bondat, molt escalfament i estiraments, córrer a poc a poc i per terreny ben pla. Qualsevol cosa, menys deixar de córrer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada