dilluns, 6 de setembre de 2010

Ventall de colors

3/4 de 8. 
Poca gent per Collserola. Temperatura agradable, fins i tot una mica fresca. S'agraeix molt. Potser és per això que sembla que corro millor, em sento lleugera, i penso que és una llàstima que els dies que em sento més ben disposada siguin els que tinc menys temps per córrer. Arribo al punt dels 3.5 km i com que no ve d'aquí, vaig fins a Can Borrell i així faig els 8 km, entre anar i tornar. A més, anar a Can Borrell té premi, especialment en dies com avui. 


I és que la masia està situada en un escenari privilegiat, amb un amfiteatre natural al davant, que si arribes just quan el sol comença a il·luminar-lo, et deixa sense alè. El verd dels arbres, que fins aquell moment era una taca verdosa indefinida, es torna un ventall de colors, tots els tons possibles de verd. El sol avança i sembla que el món cobri vida. 
Després de contemplar aquest paisatge i aquests colors sembla que el dia hagi d'anar millor. I torno cap a casa sentint-me bé --sense oblidar que amb l'excusa de la contemplació em passo 3 o 4 minuts recuperant l'alè mentre faig estiraments.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada