diumenge, 14 de novembre de 2010

Pujant corriols

Diumenge. Em trobo descansada i amb ganes de córrer per la muntanya, de córrer estona llarga, sense presses, contemplant el bosc.

Al Parc de la Pollancreda se celebra el 12º Cros de Sant Cugat, així que busco camins alternatius per entrar a Collserola. Per la Hípica de Can Calders agafo el camí cap al Turó de la Torrefera, una pista que m'agrada molt, voltada de pins, solitària. Té dos trams de pujada que es fan força bé i un tercer que m'ha costat una mica.

He arribat a dalt de tot en 30 minuts. M'agrada parar en aquest punt, des d'on es pot contemplar, els dies clars, Montserrat i algunes muntanyes més. És un bosc de pins, amb el terra vermellós que tant m'agrada. Sempre bufa una brisa suau, que s'agraeix després de la pujada.

Dos minuts de descans i he començat la baixada. En arribar al camí que porta a Can Borrell he pensat que estaria bé provar el camí que em va explicar un amic l'altre dia, pujar cap a Sant Medir pel corriol que porta a la font de la Rata; si més no, fer un tros del camí. És un corriol molt agradable, sobretot el primer tram. El terreny és força bo, i com que no es pot córrer gaire permet contemplar els arbres i els núvols entre les branques.

He corregut uns 10 minuts muntanya amunt --en algun tram feia més pujada, i es feia incòmode-- i he tornat enrere, no pretenia arribar fins a Sant Medir. He començat a baixar sentint-me bé, perquè sabia que tot el que m'esperava, fins a Sant Cugat, era baixada o pendent suau. Per acabar de gaudir dels camins tranquils, en lloc d'anar pel pi del Xandri he anat pels corriols que creuen els camps i acaben a la plaça Rotary.

1,15h. No sé la distància, però no importa. Ha estat un plaer córrer per la muntanya, al meu aire, i estic contenta de veure que estic totalment recuperada de la lesió que tenia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada