dissabte, 6 de juny de 2015

Córrer en calma: tot el temps del món

M'agrada sortir a córrer per Collserola el cap de setmana que estic a Sant Cugat i tinc temps.Tot el temps del món. Temps per perdre'm. Temps per gaudir, per parar-me a descansar. Per mirar. Per cansar-me molt, que també és agradable.

M'agraden els senders i les cruïlles. No saber quin camí triar i triar-ne un a l'atzar. Triar el camí equivocat i poder rectificar. Com avui. Com aquest de la dreta, que m'ha portat al llarg d'un quilòmetre i mig per un camí planer, un terra flonjo encatifat de pinassa que ha acabat de sobte en una clariana.


Sí, m'agrada. Em fa sentir bé. Em fa feliç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada