El dia s'ha aixecat grisós
a l'Escala, amb un aire més aviat fresc i força humitat. Un dia
prou adequat per córrer. La Marató d'Empúries arribava a la 13a
edició, en la seva triple modalitat, marató, mitja i 10 km.
Jo m'havia apuntat a la de
10, la meva distància habitual, i aquest cop tenia una nova
acompanyant, la meva germana Àgata, que també s'ha afegit a la
dèria familiar de córrer i fer curses. Acostumada als camins de la
Garrotxa, amb les pujades i baixades constants, això de fer 10km
plans se li feia una mica pesat, però córrer al costat del mar ho
compensava.
Es tractava d'una cursa
matinera, els de la marató i mitja sortien a 2/4 de 9, i nosaltres a
¾, així que a les 7 del matí ja estàvem esmorzant. A les 8 hem
anat cap a les ruïnes d'Empúries, on estava prevista la sortida de
la cursa. Pel camí de ronda ja hem anat trobant força corredors amb
les samarretes grogues, que posaven un toc de color al dia gris.
Tot i no ser una cursa
multitudinària (entre les tres categories eren poc més de mil
participants), l'esplanada del Museu Arqueològic estava plena de gom
a gom. Corredors, familiars, voluntaris i organitzadors; fins i tot,
com és habitual, algun que altre cotxet, amb una i inclús dues
criatures, que des de ben petits participen a les curses, empesos
pels pares, que ajunten així la cura dels fills amb la passió pel
córrer.
Era gairebé l'hora i ens
estranyava que no hi hagués ningú a la línia de sortida. No sabíem
que els corredors, abans de sortir, travessen les ruïnes acompanyats
per un grup de soldats romans. Ens ha semblat un costum curiós, però
l'hem aprofitat per fer una visita ràpida a les ruïnes.
Una mica després de ¾
han donat el tret de sortida. A la cursa de 10km érem al voltant
dels 500 participants. No són molts, però el camí de ronda és
estret per a tanta gent, així que el primer quilòmetre ens ha
servit per escalfar, trotant a pas tranquil. Un cop a la pujada que
accedeix a l'Escala la cua s'ha anat espaiant, i hem pogut augmentar
una mica el ritme.
La cursa anava resseguint
la costa, en direcció a Montgó. Córrer pel Passeig del Mar ha
estat molt agradable, amb el mar al costat i una lleugera pendent.
Poc abans del quilòmetre 3 ja ens hem creuat amb els primers dels
10km, que tornaven, corrent com si fessin un esprint, encara que
devia ser la seva velocitat normal.
Després hem recorregut
carrers interiors, una altra vegada el Passeig de Mar. M'ha començat
a agafar flato, així que poc després de l'avituallament, on hem
compartit una ampolla d'aigua, he deixat que l'Àgata s'avancés i jo
he caminat uns metres, a veure si se'm passava.
A partir d'aquí m'he
començat a notar cansada, o potser és que m'ha agafat mandra.
Quilòmetre cinc per la pujada del Calvari, i començava la baixada
per la Ronda del Pedró, que ha estat un descans. A partir del
quilòmetre 6, per la carretera de Sant Martí d'Empúries, el camí
se m'ha fet llarguíssim. Flato i cansament. A cada quilòmetre m'he
permès caminar uns metres. Malgrat tot, no he pogut estar-me
d'admirar el camí, que era preciós. El cementiri vell, blanc contra
verd, amb les roselles que pintaven de vermell les parets. Els camps.
I el cel de núvols grisencs.
Quilòmetre 7, 8, i
arribàvem a Sant Martí. Just quan anàvem a enfilar el camí de
ronda hem sentit la moto i el que acompanyava els primers corredors
de cada cursa. Obrien pas al primer corredor de la Mitja, que ens ha
passat veloç com una gasela. Amb la gent que m'envoltava l'hem
aplaudit, aprofitant per parar uns segons i ens hem animat,
veient-lo. També la vista del rètol del quilòmetre 9 i saber que
només ens quedava el tram fins a les ruïnes era bastant
engrescador.
Un darrer esforç i he
arribat a la porta de les ruïnes. L'arc d'arribada estava dintre,
s'havien de pujar uns metres per acabar. He passat buscant l'Àgata,
que segur havia arribat molt abans. Sorprenentment, amb els trams
caminant i la sensació de córrer com una tortuga, he fet 1:01:26.
Ja ho diu el Nano, que durant les curses el temps s'atura, per a mi,
i tant se val el que faci, que el meu temps estarà al voltant de
l'hora. L'Àgata, que ha fet les coses com cal, ha baixat de l'hora,
00:59:19.
Una cursa més per afegir
a la tirallonga de curses anuals, i si pot ser, en tan bona companyia
com aquest any.
