dimarts, 4 d’octubre de 2011

Com si fos la nit de Reis

Com una nena la nit de Reis, em desperto sovint al llarg de la nit.
El regal que m'espera és tornar a córrer, després d'uns dies de repòs.
Obro els ulls i em trobo un cel tatxonat d'estrelles,
una mitja rialla de lluna,
i moltes, moltes ganes de sortir.

Corro sota els plàtans suau, trepitjant amb compte,
meravellada de no sentir cap dolor,
per primer cop en bastant temps (ara me n'adono).
Gaudeixo del moviment compassat del cos,
de la foscor que m'embolcalla,
de la temperatura perfecta.

Gaudeixo del plaer de sentir-me viva,
de sentir-me bé.
Sóc feliç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada