divendres, 22 de juliol de 2011

Pilot automàtic

Sona el despertador. Torno d'un lloc llunyà, d'un son profund. Encara no s'ha fet de dia, i el cel està tapat. Xafagor.
1/4 de 7. Començo a córrer sense gairebé obrir els ulls. Les cames em pesen, el cos em fa mal. Poso el pilot automàtic i penso que a poc a poc el cos se m'anirà despertant, que no li he de fer cas. Vaig fent. A poc a poc. Molt a poc a poc. Sense mirar enllà, només el que tinc davant dels peus.
Pilot automàtic. Quatre quilòmetres i tinc la sensació d'arrossegar-me pels carrers; no és molt desagradable, és només com si el cos pesés molt, i em costés moure'l. Vaig fent, cinc, sis, set, fins a vuit quilòmetres, i arribo a casa.
Pilot automàtic. Avui no he pogut desconectar-lo en tot el camí. Tenia la sensació que si el desconectava em pararia i no podria tornar a engegar. Amb tot, com sempre, la sensació al parar és agradable. Potser no aquella pujada d'endorfines d'altres vegades, però sensació de satisfacció. Només espero que el diumenge, a la cursa, no m'hagi d'arrossegar igual per La Floresta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada